Història

Els orígens

Amb la creació de la Comissió d'Aigües dins l’Ajuntament del Prat de Llobregat l'any 1974, s'iniciaren els primers estudis sobre els problemes que afectaven les disponibilitats hídriques dels aqüífers i la qualitat de les seves aigües, i s’advertí la delicada situació dels aqüífers deltaics i les repercussions que això podria reportar en el futur si no es prenien ràpidament les mesures adequades. Paral·lelament, s'havia iniciat una campanya de sensibilització d’àmbit local dirigida als principals usuaris consumidors d'aigua subterrània.

Ja a partir d'aquell mateix any es va establir una xarxa de pous dins del terme municipal del Prat de Llobregat per determinar l'evolució de diversos paràmetres hidrològics de les aigües subterrànies de l'aqüífer profund del Delta, en els quals s'incloïen les determinacions de clorurs, i es va poder comprovar un increment de la salinitat de les aigües en diversos pous. Vista aquesta situació, el Ple de l'Ajuntament del Prat de Llobregat celebrat el dia 2 de maig de 1975 va acordar, a proposta de la Comissió d'Aigües, sol·licitar a l’Autoritat Hidràulica un règim jurídic especial per a la protecció dels aqüífers de la vall baixa i delta del riu Llobregat.

Mitjançant la Resolució de la Direcció General d'Obres Hidràuliques de 16 de març de 1976 (BOE de 30 de març de 1976), el Ministeri d'Obres Públiques va resoldre aprovar la delimitació de l’àrea contigua del tram inferior del riu Llobregat, on entre altres mesures la Comissaria d'Aigües del Pirineu Oriental (organisme que depèn de la Direcció General d’Obres Hidràuliques del Ministeri d’Obres Públiques) havia d'aplicar en tota la seva amplitud el que preveia el Reglament de policia d’aigües.

El mateix any, en relació amb l’esmentada Resolució, la Comissaria d'Aigües del Pirineu Oriental (CAPO) va recomanar a l’Ajuntament del Prat de Llobregat la creació d'una comunitat d'usuaris del delta del Llobregat, inicialment per als termes municipals del Prat de Llobregat i la Zona Franca de Barcelona; posteriorment, va ordenar incloure-hi les zones al·luvials dels municipis de Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. En virtut de l’aquesta recomanació, l'Ajuntament del Prat encarrega la realització del primer inventari d'aprofitaments d'aigües subterrànies existents al seu municipi i es constitueix la primera Junta Gestora (provisional), formada per representants industrials, agrícoles i de serveis d’abastament d'aigües. Conscients de la necessitat de continuar avançant en la línia iniciada i conscients de la necessitat d'adquirir els màxims coneixements tècnics, es decideix constituir la Comissió Tècnica de la Junta Gestora. En l'àmbit administratiu, es completa l'inventari d'aprofitaments, s'organitza una assemblea general d'usuaris per a l'elecció de la Junta Gestora definitiva i s’elaboren els Estatuts (Ordenances, en aquella època) que havien de regir la futura comunitat d'usuaris.

A partir de 1977, la Comissió Tècnica va reconèixer que era prioritari reduir les extraccions d'aigua d'ús industrial. Després de diverses reunions amb els principals usuaris de les empreses del Prat, aquests accepten disminuir les seves extraccions d'aigua a canvi que l'Ajuntament prohibeixi la perforació de noves captacions d'aigües subterrànies. Així, a partir d’aquell moment, es van iniciar una sèrie d'inversions en les indústries de la localitat per reduir les extraccions i, amb això, afavorir la recuperació dels nivells piezomètrics.

La situació política retarda les actuacions en l'àmbit administratiu. No va ser fins a l’octubre de 1981 que la Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme (OM de 27 d'octubre de 1981) va declarar vàlidament constituïda la Comunitat d'Usuaris d'Aigües de l'Àrea Oriental del Delta del Riu Llobregat i en va aprovar les ordenances i reglaments.

La primera Junta de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Delta va quedar constituïda oficialment el dia 9 de març de 1982. No obstant això, ja des de l'any 1976 s'estava treballant en la gestió dels aqüífers com si ja estigués legalitzada. A partir d'aquest moment va anar creixent l'interès d’especialistes i experts per conèixer el funcionament i les activitats dutes a terme per aquesta Comunitat d'Usuaris i es van organitzar diferents trobades en diverses ciutats del país.

És a partir de l’aprovació de la Llei d'aigües, de 2 d'agost de 1985, que s’aposta per la participació dels usuaris en la gestió, administració i policia, i s’ordena, es regula i es dona contingut a les comunitats d'usuaris d'aigües, que es qualifiquen de “corporacions de dret públic”, adscrites a l’Organisme de Conca.

Ampliació de l’àmbit territorial

En els seus orígens, la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Delta només tenia competències a la zona de l'àrea oriental del delta del Llobregat. A finals dels anys 80, per millorar la gestió dels aqüífers de la zona, es va creure necessari ampliar l'àmbit territorial inicial de la Comunitat a la totalitat de l'aqüífer de la vall baixa i delta del Llobregat.

L’any 1988 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s’estableixen les normes de protecció en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (DOGC número 1074, de 28 de novembre de 1988), amplia l'àmbit territorial de la Comunitat d'Usuaris a tot el tram del riu, des del municipi del Papiol fins al mar, abraçant d’aqueta manera tota la vall baixa i tot el delta del Llobregat.

Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies a Catalunya, és important destacar el paper de l'esmentat decret, perquè conté una sèrie de determinacions d'índole jurídica i tècnica d'aplicació als aqüífers, i expressament estableix que la col·laboració dels usuaris en la gestió de l'aigua resulta indispensable quan es tracta d'administrar els recursos limitats d'un aqüífer i reconeix l'important paper de les comunitats d'usuaris en l'explotació racional dels recursos.

Àmbit territorial inicial origen CUADLL





Àmbit territorial actual CUADLL (Decret 328/1988)

Convenis de col·laboració i participació en diferents projectes

A partir de l’any 2001 la Comunitat d'Usuaris d'Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLL) signa diferents convenis de col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), així com amb altres administracions i organismes. La signatura d’aquests convenis i la participació en els diferents projectes, alguns d’ells propis, han suposat un pas positiu per a la gestió eficaç del cicle de l’aigua.

Les principals actuacions que s’han portat a terme en el marc dels diferents convenis i projectes desenvolupats al llarg dels anys, i també en l’actualitat, són les detallades a continuació

1. Actualització de l’inventari de pous del seu àmbit territorial (nous aprofitaments, esgotaments temporals i segellament d’alguns dels pous existents)

2. Seguiment dels impactes hidrogeològics provocats per les diferents obres i infraestructures, tant del conjunt d’obres incloses en el que va ser anomenat Pla Delta (L9 metro de Barcelona, AVE, ampliació Port de Barcelona), com de les que s’estan fent en l’actualitat

3. Plans de vigilància i control dels aqüífers i les aigües subterrànies, a través de la implantació en el territori de diferents xarxes de control quantitatiu i qualitatiu de cabals i aportacions

4. Recàrrega de l’aqüífer amb l’explotació de les basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts

5. Model numèric de la vall baixa i delta del Llobregat, una eina de gestió pròpia que permet fer simulacions i projectar cap al futur

6. Assessorament tècnic a diverses comunitats d’usuaris d’aigües: Comunitat Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca (https://www.cuacsa.org/), Comunitat d’Usuaris de la Cubeta d’Abrera (http://www.cubetadabrera.cat/) i Junta Central de l’Aqüífer de Carme-Capellades (http://jcuacc.cat/)

7. Col·laboració en diversos projectes europeus de recerca i desenvolupament

• • Projecte WATER CHANGE (2009 – 2012) – anàlisi de l’impacte del canvi global aplicat a la conca del Llobregat. En col·laboració amb CETaqua i la Universitat Politècnica de Catalunya

  • Projecte ENSAT (2010 – 2012) – recàrrega d’aqüífers mitjançant llits orgànics. En col·laboració amb CETaqua i quinze participants més d’altres països europeus

  • Projecte WATERPROTECT (2017 – 2020) - innovacions en la governança de l'aigua, el seguiment participatiu, els sistemes agrícoles i les eines de programari que permeten als actors controlar, finançar i implementar eficaçment pràctiques i mesures de gestió per a la protecció de les aigües. En col·laboració amb el Consell Superior Investigacions Científiques (CSIC), el Parc Agrari del Baix Llobregat, Aigües de Barcelona i vint participants més d’altres països europeus

Des de la seva creació, la CUADLL també ha impulsat –i hi ha col·laborat- en l’edició de diversos llibres i mapes relacionats amb les aigües subterrànies del Baix Llobregat. Ha participat en projectes de cooperació per al desenvolupament i ha contribuït a la creació d’una comunitat d’usuaris a Figuig (Marroc). I en col·laboració amb la Fundació Agbar, va efectuar un inventari d’elements patrimonials vinculats als usos de l’aigua.

Al llarg d'aquests anys, la CUADLL ha fet el seguiment de l'evolució de diferents paràmetres de l’aqüífer i ha vetllat per preservar-lo i mantenir-ne l’equilibri, proposant a les administracions i a altres actors del territori les mesures que dins de les seves competències ha cregut oportunes. Ha elaborat nombrosos informes, estudis i propostes d’actuació.

La CUADLL va rebre l’any 2002, de mans de l'Associació Catalana dels Amics de l'Aigua, el Premi de l'Aigua 2002, en reconeixement de la tasca desenvolupada al llarg dels seus anys de trajectòria.